Raïm, menús refinats, cava, confeti, perruqueria, talons i vestits de lluentons negres?
No, no, tot això ho vaig deixar enrere fa un parell d'anys, quan vaig ser mare. Ençà llavors, no em veia amb cor de deixar el meu petit amb algun avi i començar l'any sense tenir-lo al meu costat. Què hi farem, sóc una mare una mica bleda de vegades.
Clar que la tradició d'engalanar-me ja m'agradava; és bonic de tant en tant tenir una raó per lluir vestit de nit i talons impossibles. Però, donada la nova situació, vaig decidir inventar-me una nova tradició que em permetés començar l'any amb els que més estimo.
No em veia estant per casa, servint la safata treta del forn i posant els plats bruts al rentaplats vestida de gala, perfectament pentinada i maquillada.
Si de vestits de nit es tractava, llavors tot era qüestió de trobar-ne un de més pràctic.
Doncs sí, perquè no? A casa per cap d'any tots estrenem un pijama bonic i especial.
Haig de dir, que la roba d'estar per casa m'encanta, m'agraden els pantalons clàssics de quadres i les bates suaus, les sabatilles calentones i els peücs fets de ganxet.
Heu vist a les pel·lícules de Ava Gardner, Audrey Hepburn o Grace Kelly quins pijames, camisons i "saltos de cama" que duien? Sempre m'ha meravellat que dormissin sense esperrucar-se i perfectament maquillades, quin glamour!
Bon any!
